Arquitectura, disseny i modernitat

La teoria de la perspectiva

Filippo Brunelleschi arquitecte, escultor i orfebre renaixentista va començar a ocupar-se dels problemes de la visió en la pintura.

Va aser el primer de fòrmular les lleis de la perspectiva cònica, un sistema de representació gràfic basat en la projecció d'un volum sobre un pla a partir de rectes que es projecten. És el sistema que més s'aproxima a la imatge que perceb l'ull humà sobre els objectes.

Estudis de Brunelleschi sobre la visió i la perspectiva en la pintura

Brunelleschi va donar pas a les investigacions de Leon Battista Alberti, que va definir la perspectiva científica o matemàtica a l'observar que l'ull humà perceb els objectes més petits en la distància i que les línies convergeixen en un mateix punt, anomenar punt de fuga. D'aquesta teoria en van derivar totes les representacions del Renaixement.

Estudis d'Alberti sobre la perspectiva en la pintura

Gaudí composa elements geomètrics volumètrics a partir de rajoles planes, és a dir, a partir d'un element amb un volum pla aconsegueix crear elements arquitectònics volumètrics i no solament amb volum sinño que els volums de Gaudí acostumen a ser formes corbes i arrodonides.

Dragó del Park Güell

Detall de la coberta de la Casa Batlló

En canvi Picasso reconverteix un element volumètric en un pla, és a dir, analitza la forma volumètrica d'un o varis objectes i els descompon creant una imatge plana on s'observa les característiques essencials de l'objecte.

Muchacha con abanico - 1909

Vaso y pera cortada sobre una mesa. París, 1914

De la mateixa manera que els cubistes, com és el cas de Picasso, descomposaven la realitat mirant-la a traves de diversos punts de vista i la recomposaven unint-ne les parts essencials de la figura, Gaudí descompon les seves rajoles de ceràmica i les recomposa d'aquesta manera aconsegueix el joc de colors i la textura del trencadís.

El dipòsit d'aigua d'Horta d'Ebre - Picasso 1909

Ampolla sobre una taula - Picasso 1912

Detall del balcó de les coves del Parc Güell

Detalls de trencadís del banc del Parc Güell

En Picasso trobem una estreta relació amb la música, en nombroses ocasions pinta guitarres, violins i altres instruments principalment de corda. També pinta alguns personatges, principalment dones, tocant-los. Entre aquest recull de pintures trobem el quadre que estem analitzant.

Guitarra, diari, got i ampolla 1913 

Guitarra i ampolla de "Bass" 1913

Violí 1913/1914

Guitarra i partitura 1912

Noia amb mandolina 1910

Guitarra "J'aime Eva" 1912

Guitarra y partitura 1913

Guitarra 1912

Violí al cafè (Violí, copa, ampolla) 1913

Ma Jolie - 1914

També Gaudí tenia interès per la música. Les seves arquitectures tenen una acústica ideal per a concerts i és per això que sovint es converteixen en sales de concerts. També en alguns elements decoratius Gaudí recorre a semblances amb instruments musicals com és el cas del Drac de Foc.

Antoni Gaudí i Cornet a néixer el 1852 a Reus (Tarragona) i era fill d'un calderer de Riudoms. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometría. El 1868 decidí estudiar arquitectura a Barcelona, va estudiar a l'Escola de la Llotja i a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona. Així, la seva primera producció arquitectònica oscil·là entre una interpretació dels cànons històrics amb influència oriental i la recuperació d'elements medievals.

Essent molt jove li van arribar les primeres comandes procedents del món eclesiàstic i de la burgesia, que sempre serien els seus principals clients. Entre aquests cal destacar l'Associació de Devots de Sant Josep, que li encarregà el temple expiatori de la Sagrada Família (la catedral de la Barcelona moderna) i l'industrial Eusebi Güell, el millor client cabdal protector, que li confià la construcció d'un palau, l'església per a una colònia industrial, uns pavellons per a la seva residència d'estiueig i una ciutat-jardí.

Va passar tota la vida a Barcelona on es troben gran part de les seves obres.

Després de morir, el 1926, ell i la seva obra van entrar en un període d'ostracisme, fins que els corrents avanguardistes i el moviment internacional el van recuperar, presentant-lo com un exemple de modernització i renovació de l'arquitectura del segle XX.

Podem establir nombroses diferències entre l'estil Modernista i el Cubista. Algunes d'elles són les següents:

També podem establir algunes similituds com és el respecte dels materials tradicionals (fusta, pintura a l'oli..) però innovant amb les respectives tècniques o materials. També el caràcter innovador i la voluntat de modificar el món.

Les senyoretes d'Avignon - Picasso (1907)

Picasso amb Les senyoretes d'Avignon va ser l'encarregat de posar punt i apart a una època i d'obrir un nou escenari al món artístic. Va ser l'indicador absolut que hi havia una nova manera d'enfrontar-se a l'art. Pintat l'any 1907 per Picasso, aquesta obra es considera la pedra angular de l'art del segle XX ja que ha perdurat en la història com l'obra mestra que va marcar un nou punt de partida. A partir d'aquí Picasso elimina tota la tradició i inaugura el cubisme amb solemnitat.

Tant Gaudí com Picasso i tots els altres creadors que en aquesta època desitjaven irrompre la societat amb idees que canviessin el món, van caminar interrelacionant-se i, en aquesta interconnexió, van ampliar el seu procés de creació.

Llibres:

Golding, John. El cubismo: Una historia y un análisis. 1a edició. Madrid: Alianza Editorial, 1993

Gutierrez Burón, Jesus. Las claves del arte cubista: cómo interpretar-lo. Primera edició. Barcelona: Editorial Planeta, 1990.

Ganteführer-Trier, Anne. Cubismo. Primera edició. Madrid: Editorial Taschen, 2004.

Schmutzler, Robert. El modernismo. Tercera edició. Madrid: Alianza Editorial, 1992.

IVAM, Institut Valencià d'Arts Modernes. De Gaudí a Picasso. València: TF Artes Gráficas, 2010.

Lahuerta, Juan José. Gaudí i el seu temps. Primera edició. Barcelona: Ed. Barcanova, 1990.

Permanyer, Lluís, Levick, Melba. Gaudí of Barcelona. Primera edició. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 1997.

Güell, Xavier. Antoni Gaudí: Obras y proyectos. Tercera edició. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1995.

Carandell, Josep M., Vivas, Pere. Park Güell: Une utopie de Gaudí. Perimera edició. Barcelona: Triangle Postals, 2005.

Internet:

Ajuntament de Barcelona. Pablo Picasso y Barcelona [en línia]. Barcelona: Sucesión Picasso. VEGAP, 2008 <http://www.bcn.cat/museupicasso> [08/05/2011]

Ajuntament de Barcelona. Gaudi 2002 [en línia]. Barcelona <http://www.bcn.es/gaudi2002>  [25/04/2011]

Patrick Thomas. Patrick Thomas [en línia] <http://www.patrickthomas.com>  [28/04/2011]